Avui ha estat la 10ª sessió i he marxat al centre una mica angoixada. El Pep, que és el nen de tercer de primària que no vol treballar i ve enfadat a les sessions, s'ha mostrat pitjor que mai. Ha arribat a la classe, ha creuat els braços i ha baixat el cap, com si anés a dormir. Hem intentat parlar amb ell i no hi ha hagut manera que ens digués res. No volia parlar amb nosaltres i ni tan sols ens mirava als ulls.
Jo no sabia què fer: La seva mare ens havia portat el seu fill per treballar durant 45 minuts i el teníem creuat de braços i mirant-nos de forma desafiant. Llavors, la meva tutora de practiques li ha donat un full en blanc, uns llapis i uns colors i li ha dit: "Nosaltres marxem, et deixem aquí tranquil. Et deixo el full i els colors per si vols fer un dibuix". La meva tutora i jo hem marxat al despatx del costat i, deu minuts més tard, hem arribat i el nen havia fet un dibuix: Les torres bessones amb l'avió que va impactar. Hi havia gent que es tirava de l'edifici,... Li hem demanat si això ho havia vist per la televisió i ens ha dit que sí.
El sorprenent és que, després de fer el dibuix, ha acceptat treballar. Això sí, no ha volgut explicar-nos el motiu d'haver entrat així al centre. Sembla que, quan ha dibuixat aquest dibuix tan trist, se n'ha anat una mica l'angoixa que l'impedia treballar.
En aquest cas, l'estratègia ha funcionat però és molt frustrant no poder ajudar un nen que ho necessita. No sé fins a quin punt les sessions de reeducació poden ajudar en Pep. Crec que caldria la intervenció d' un psicòleg/a.
No hay comentarios:
Publicar un comentario