QUÈ FER QUAN UN NEN NO ES DEIXA AJUDAR?

Avui ha estat la 10ª sessió i he marxat al centre una mica angoixada. El Pep, que és el nen de tercer de primària que no vol treballar i ve enfadat a les sessions, s'ha mostrat pitjor que mai. Ha arribat a la classe, ha creuat els braços i ha baixat el cap, com si anés a dormir. Hem intentat parlar amb ell i no hi ha hagut manera que ens digués res. No volia parlar amb nosaltres i ni tan sols ens mirava als ulls.
Jo no sabia què fer: La seva mare ens havia portat el seu fill per treballar durant 45 minuts i el teníem creuat de braços i mirant-nos de forma desafiant. Llavors, la meva tutora de practiques li ha donat un full en blanc, uns llapis i uns colors i li ha dit: "Nosaltres marxem, et deixem aquí tranquil. Et deixo el full i els colors per si vols fer un dibuix". La meva tutora i jo hem marxat al despatx del costat i, deu minuts més tard, hem arribat i el nen havia fet un dibuix: Les torres bessones amb l'avió que va impactar. Hi havia gent que es tirava de l'edifici,... Li hem demanat si això ho havia vist per la televisió i ens ha dit que sí.
El sorprenent és que, després de fer el dibuix, ha acceptat treballar. Això sí, no ha volgut explicar-nos el motiu d'haver entrat així al centre. Sembla que, quan ha dibuixat aquest dibuix tan trist, se n'ha anat una mica l'angoixa que l'impedia treballar.
En aquest cas, l'estratègia ha funcionat però és molt frustrant no poder ajudar un nen que ho necessita. No sé fins a quin punt les sessions de reeducació poden ajudar en Pep. Crec que caldria la intervenció d' un psicòleg/a.

PSICOPEDAGOGIA I ORIENTACIÓ LABORAL

Avui he tingut una xerrada molt interessant amb la meva tutora de pràctiques. M'ha explicat que està impartint un curs de formació per a  adults encaminat a desenvolupar competències per trobar feina.
M'ha sorprès aquesta tasca, potser perquè quan pensó en la figura del psicopedgog/a penso en la tasca d'ajudar a  nens i/o adolescents amb dificultats d'aprenentatges i no tant en el rol d'orientador.
M'ha explicat que ensenya a gent molt preparada (enginyers principalment) a enfrontar-se a l'entrevista de treball i es sorprenent la quantitat de gent que, tot i tenir un curríciulum brillant, careix d'habilitats per comunicar-se i per transmetre la seguretat necessària per aconseguir un lloc de treball per al que,segurament, està qualificat/a.
M'ha explicat com els dóna eines per transmetre seguretat fent servir la comunicació no verbal, fa gravacions en vídeo i duu a terme activitats de role playing,...
Potser aquesta tasca del psicopedagog no l'havia valorat fins avui, quan m'he plantejat en com d'útil pot resultar per a una persona a qui no contracten perquè transmet inseguretat a les entrevistes, que un psicopedagog/a els orienti en aquest àmbit.
Sóc conscient que aquest paper del psicopedagog/a no té res a veure amb el paper del psicopedagog/a que té relació amb el centre en què duc a terme les practiques però m'ha semblat molt interessant descobrir aquest paper!

Motivació. El puzzle de l'alfabet

Avui tocava sessió amb un dels nens amb dislèxia. Va a tercer de primària i està fent sessions de reeducació. Sovint ve al centre  amb mala cara i sense ganes de treballar. Pràcticament no em dirigeix la mirada i en ocasions tampoc respon a les preguntes que li faig per aconseguir crear un clima òptim per a l'assoliment d'aprenentatges. Ve obligat per la família.
Una vegada més em pregunto com motivar-lo. En aquesta sessió toca fer unes fitxes. L'activitat sembla interessant: Trobar un missatge amagat repassant així l'alfabet. Tot i semblar-me interessant i plantejar-li amb moltes ganes, el nen bufa amb desgana i em diu:
-No em sé l'alfabet
Llavors miro al prestatge de la sala on hi ha els recursos manipulatius i trobo un puzzle amb l'abecedari (amb peces ben grosses i que la meva tutora de pràctiques empra per estimular el llenguatge oral amb els nens/es d'educació infantil) En el moment en què agafo la caixa el nen canvia la seva expressió i mostra interés! Fa el puzzle en un moment i llavors té el referent per poder fer l'activitat. Per primera vegada el veig fer una fitxa amb ganes. Després, recitem l'abecedari.
Avui el nen no ha mirat cada minut el rellotge com acostuma  a fer a les sessions.

SESSIONS 5 A 8

En aquestes sessions he vist una mica més com es treballa al centre i, a més, he pogut anar duent a terme les reeducacions perquè m’estan deixant llibertat per treballar amb els estudiants. La veritat és que m’he sentit molt còmoda, al cap i a la fi sóc mestra i estic acostumada a treballar amb nens/es. Tanmateix, haig de reconèixer que em costa una mica aconseguir que els nens de 3 anys mantinguin l’atenció. No estic acostumada a estar amb nens tan petits  i el fet d’haver de canviar d’activitat amb tanta freqüència ha estat tot un repte. Tot i així, he de dir que ja m’estic acostumant i ja em comença a agradar treballar amb nens d’aquestes edats i tinc una visió molt més clara del que han de saber fer a l’edat de 3 -4 anys.