REFLEXIÓ FINAL

Fa tres mesos que vaig començar les pràctiques al centre Toengab i estic satisfeta amb la meva tasca al centre perquè he pogut observar com treballa una professional i, a més, he pogut intervenir directament amb nens i nenes que presentaven dificultats diverses.

A més, he elaborat materials per al centre i he passat i interpretat resultats de proves psicopedagògiques. M’han encarregat, a més , les sessions de reeducació d’una nena amb dificultats en lectoescriptura i matemàtiques.

Totes aquestes tasques contribueixen en l’assoliment de gran part de les competències professionals que apareixen a la guia del practicum perquè he pogut conèixer diferents àmbits d’intervenció del psicopedagog i les dificultats que se’n deriven. El fet de tenir una tutora de pràctiques que ha treballat com a formadora ocupacional i que és psicopedagoga en una escola concertada d’Igualada m’ha ajudat molt a conéixer millor la tasca dels psicopedagogs en aquests altres àmbits.

També he pogut conéixer diferents dificultats d’aprenentatge i adonar-me’n que no s’ha de generalitzar encara que la dificultat d’aprenentatge sigui la mateixa. Així mateix, me n’he adonat de la necessitat de l’establiment de plans que realment siguin individualitzats i he aplicat diferents estratègies i recursos amb els nens/es que acudeixen al centre. Ha estat tot un repte poder adaptar-me a les diferents edats dels alumnes, especialment, amb els més petits. També ho ha estat aconseguir fer treballar a alumnes que no volen fer-ho i que venien obligats al centre.

El conjunt d’experiències viscudes m’han portat a reflexionar sobre la importància de la motivació en l’adquisició d’aprenentatges i, especialment, m’han portat a adonar-me’n de la importància de la coordinació entre els diferents agents educatius per a aconseguir que el pla d’intervenció compleixi amb els objectius i es produeixi realment una millora significativa.

També m’agradaria destacar que aquest practicum ha provocat en mi un interès  per la motivació dels nens/es i per la importància de presentar un material que realment  estigui adaptat als seus interessos per poder així aconseguir que vinguin amb ganes reals d’aprendre. És per aquest camí per on vull anar al segon practicum.

Per últim voldria donar les gràcies a la Sara, la meva tutora, per fer-me sentir molt cómoda i per confiar en  mi i donar-me llibertat per intervenir directament amb els nens i nenes! He pogut aprendre molt de l'experiència i sé que aquests aprenentatges els aplicaré en el futur!

PROTOCOL D'ACTUACIÓ AL CENTRE

Quan una família està interessada en conèixer el motiu pel qual el seu fill o filla té dificultats a
l' escola, al centre on faig les pràctiques es segueix el següent protocol:


1) DIAGNÒSTIC


Es duu a terme una llarga entrevista amb la família per obtenir informació rellevant.
Posteriorment, es dóna a la família un qüestionari per l'escola, per tal que l'escola doni informació sobre el nen/a. S'acorda una data per pasar-li proves al nen/a.
Aquestes són les proves que es passen al centre:
-Proves Montessinos.
-TALEC Escriptura, TALEC Lectura.
-D2 (Atenció i concentració)
-16 PF Personalitat
-CHTE
-Test de consciencia fonológica
-Test de Harris de dominancia lateral
-Test memoria visual
-Test memoria auditiva
-Test de discriminació visual.
-BAPAE
-Dibuix d'un mateix/ dibuix de la família.


2) AVALUACIÓ DE RESULTATS DE LES PROVES


- S'avalua els  resultats obtinguts i es convoca a la família per parlar dels resultats obtinguts i del nombre de sessions que caldria dur a terme setmanalment per millorar, en el cas que es considerin necessàries.


3) ELABORACIÓ DEL PLA D'INTERVENCIÓ


Es dissenya el pla d'intervenció que es durà a terme amb el nen/a i es preparen els materials que formaran part de la carpeta de treball que té l'alumne.


4) IMPLEMENTACIÓ DEL PLA D'INTERVENCIÓ


S'aplica el pla d'intervenció a l'estudiant. Si en la seva implementació hi ha activitats que no s'adecuen, es fan les modificacions pertinents.


5) AVALUACIÓ


Anualment es duu a terme l'avaluació del pla d'intervenció.

SESSIONS 9-11

En aquestes sessions he intervingut molt amb els estudiants/es. La veritat és que estic encantada que em deixin fer-ho perquè d’aquesta manera puc posar en pràctica el que vaig observant que fa la meva tutora de pràctiques.

A més, com que ja porto tres mesos en el centre, he de dir que els nens han millorat bastant, especialment, els nens amb retràs de llenguatge i el Pau, que ara pronuncia perfectament paraules com “parada”, “lladre”  o “ papereria” quan fa tres mesos era impossible que ho fes. La veritat és que és molt satisfactori veure aquesta evolució. Tanmateix, també hi ha nens que estan estancats, en concret, el Pep.Sembla que no avança i cada vegada ve més enfadat a les sessions. S’ha parlat amb la família per informar-los i per recomanar-los que rebi ajuda psicològica. Sembla que hi ha algun tipus de transtorn emocional al darrere. La veritat és que és molt frustrant veure a un nen i voler ajudar-lo a que millori i que no es deixi.

QUÈ FER QUAN UN NEN NO ES DEIXA AJUDAR?

Avui ha estat la 10ª sessió i he marxat al centre una mica angoixada. El Pep, que és el nen de tercer de primària que no vol treballar i ve enfadat a les sessions, s'ha mostrat pitjor que mai. Ha arribat a la classe, ha creuat els braços i ha baixat el cap, com si anés a dormir. Hem intentat parlar amb ell i no hi ha hagut manera que ens digués res. No volia parlar amb nosaltres i ni tan sols ens mirava als ulls.
Jo no sabia què fer: La seva mare ens havia portat el seu fill per treballar durant 45 minuts i el teníem creuat de braços i mirant-nos de forma desafiant. Llavors, la meva tutora de practiques li ha donat un full en blanc, uns llapis i uns colors i li ha dit: "Nosaltres marxem, et deixem aquí tranquil. Et deixo el full i els colors per si vols fer un dibuix". La meva tutora i jo hem marxat al despatx del costat i, deu minuts més tard, hem arribat i el nen havia fet un dibuix: Les torres bessones amb l'avió que va impactar. Hi havia gent que es tirava de l'edifici,... Li hem demanat si això ho havia vist per la televisió i ens ha dit que sí.
El sorprenent és que, després de fer el dibuix, ha acceptat treballar. Això sí, no ha volgut explicar-nos el motiu d'haver entrat així al centre. Sembla que, quan ha dibuixat aquest dibuix tan trist, se n'ha anat una mica l'angoixa que l'impedia treballar.
En aquest cas, l'estratègia ha funcionat però és molt frustrant no poder ajudar un nen que ho necessita. No sé fins a quin punt les sessions de reeducació poden ajudar en Pep. Crec que caldria la intervenció d' un psicòleg/a.

PSICOPEDAGOGIA I ORIENTACIÓ LABORAL

Avui he tingut una xerrada molt interessant amb la meva tutora de pràctiques. M'ha explicat que està impartint un curs de formació per a  adults encaminat a desenvolupar competències per trobar feina.
M'ha sorprès aquesta tasca, potser perquè quan pensó en la figura del psicopedgog/a penso en la tasca d'ajudar a  nens i/o adolescents amb dificultats d'aprenentatges i no tant en el rol d'orientador.
M'ha explicat que ensenya a gent molt preparada (enginyers principalment) a enfrontar-se a l'entrevista de treball i es sorprenent la quantitat de gent que, tot i tenir un curríciulum brillant, careix d'habilitats per comunicar-se i per transmetre la seguretat necessària per aconseguir un lloc de treball per al que,segurament, està qualificat/a.
M'ha explicat com els dóna eines per transmetre seguretat fent servir la comunicació no verbal, fa gravacions en vídeo i duu a terme activitats de role playing,...
Potser aquesta tasca del psicopedagog no l'havia valorat fins avui, quan m'he plantejat en com d'útil pot resultar per a una persona a qui no contracten perquè transmet inseguretat a les entrevistes, que un psicopedagog/a els orienti en aquest àmbit.
Sóc conscient que aquest paper del psicopedagog/a no té res a veure amb el paper del psicopedagog/a que té relació amb el centre en què duc a terme les practiques però m'ha semblat molt interessant descobrir aquest paper!

Motivació. El puzzle de l'alfabet

Avui tocava sessió amb un dels nens amb dislèxia. Va a tercer de primària i està fent sessions de reeducació. Sovint ve al centre  amb mala cara i sense ganes de treballar. Pràcticament no em dirigeix la mirada i en ocasions tampoc respon a les preguntes que li faig per aconseguir crear un clima òptim per a l'assoliment d'aprenentatges. Ve obligat per la família.
Una vegada més em pregunto com motivar-lo. En aquesta sessió toca fer unes fitxes. L'activitat sembla interessant: Trobar un missatge amagat repassant així l'alfabet. Tot i semblar-me interessant i plantejar-li amb moltes ganes, el nen bufa amb desgana i em diu:
-No em sé l'alfabet
Llavors miro al prestatge de la sala on hi ha els recursos manipulatius i trobo un puzzle amb l'abecedari (amb peces ben grosses i que la meva tutora de pràctiques empra per estimular el llenguatge oral amb els nens/es d'educació infantil) En el moment en què agafo la caixa el nen canvia la seva expressió i mostra interés! Fa el puzzle en un moment i llavors té el referent per poder fer l'activitat. Per primera vegada el veig fer una fitxa amb ganes. Després, recitem l'abecedari.
Avui el nen no ha mirat cada minut el rellotge com acostuma  a fer a les sessions.

SESSIONS 5 A 8

En aquestes sessions he vist una mica més com es treballa al centre i, a més, he pogut anar duent a terme les reeducacions perquè m’estan deixant llibertat per treballar amb els estudiants. La veritat és que m’he sentit molt còmoda, al cap i a la fi sóc mestra i estic acostumada a treballar amb nens/es. Tanmateix, haig de reconèixer que em costa una mica aconseguir que els nens de 3 anys mantinguin l’atenció. No estic acostumada a estar amb nens tan petits  i el fet d’haver de canviar d’activitat amb tanta freqüència ha estat tot un repte. Tot i així, he de dir que ja m’estic acostumant i ja em comença a agradar treballar amb nens d’aquestes edats i tinc una visió molt més clara del que han de saber fer a l’edat de 3 -4 anys.

MOTIVACIÓ

Què complicat és aconseguir la motivació dels estudiants, especialment quan són petits! A les sessions de 45 minuts cal canviar constantment d'activitat perquè mantenen durant poc temps l'atenció. La meva tutora de pràctiques procura solucionar-ho de diverses maneres: Fent servir el mirall per escenificar accions i interpretar rols, fent servir recursos informàtics com ara la presentació d'imatges amb un projector, fent servir el joc amb clicks,... I, especialment, partir de la propia realitat del nen/a. Tanmateix, de vegades és complicat! Tot i així, crec que es treballa massa partint d'imatges fotocopiades a partir de les quals els nens han de parlar. Si jo fos propietària d'un centre de reeducació procuraría tenir una sala per nens petits destinada amb recursos com una cuineta, un supermercat, una botiga, clicks que representin diverses accions i ambients,... Crec que aquesta sala seria un bon recurs per motivar-los a treballar i, a més, una bona manera d'estimular el llenguatge per mitjà del joc simbòlic.

SESSIONS 1 A 4

 

En aquestes quatre sessions he observat una mica com es treballa amb aquests nens/es:

Amb els nens/es amb retràs del llenguatge es parteix de làmines plastificades amb dibuixos d’objectes, animals, persones, plantes,… També es fan servir làmines de situacions quotidianes (per exemple, una classe) per treballar tant el vocabulari com les accions del context que surten a la il·lustració. Amb aquests alumnes i amb l’ajuda d’un mirall, se’ls ensenya com posar els llavis, la llengua i les dents per poder pronunciar un fonema determinat. També es fan pràxies linguals per millorar la tonicitat de la llengua.

Amb els alumnes amb dificultats de lectoescriptura s’acostuma a fer fitxes d’atenció i concentració, de formació de paraules a partir d’unes síl·labes determinades,… Amb els alumnes que acudeixen per millorar resultats, treballem també problemes matemàtics i els ajudem a entendre determinats conceptes (per exemple, el mig litre) partint de material manipulatiu (com regletes o ampolles d’aigua)

PRIMERES REFLEXIONS

Ja porto més d'un mes fent les pràctiques al centre i acostumo a veure els mateixos nens/es. Per una part, estic encantada perquè podré anar comprobant l'evolució d'aquests nens/es. D'altra banda, em sap una mica greu perquè no podré conéixer massa casos.
La majoria dels nens/es que veig els dissabtes al centre són nens petits amb retard del llenguatge, tot i que també hi veig nens amb dislèxia i un nen de cicle superior de primària amb qui es treballen les tècniques d'estudi.
Fins ara he dut  a terme vàries tasques al centre:
1) Observar el treball de la meva tutora: Això m'està ajudant molt a desenvolupar estratègies per ajudar els estudiants.
2) Elaborar material de reeducació per al centre.
3) Dur a terme el programa de reeducació d'una nena amb dificultats d'aprenentatge de 2n de primària. A més,  ja li he passat diverses proves: El TALEC, proves de rapidesa lectora i el D2 (que és un test que no coneixia i que serveix per obtenir dades referents a la memoria de treball de l'alumna).
De moment, a les sessions que he dut  a terme amb la nena, he treballat la memòria de treball, l'atenció i concentració, la lectura, el raonament matemàtic i el càlcul mental. Per fer aquest treball he partit de fitxes i recursos elaborats pel personal del centre.
Estic aprenent molt d'aquesta experiència i el que més m'agrada és que estic aprofitant el temps al màxim i que la meva tutora de pràctiques procura que així sigui programant el que faré cada vegada que vaig al centre.

ELS " MEUS " NENS I NENES!

Aquests són els nens i nenes a qui veure setmanalment:

Anna.  Té tres anys i un retràs del llenguatge. És molt comunicativa i afectuosa però està acostumada a sortir-se’n amb la seva i li costa centrar l’atenció. Tot i que parla molt, no pronuncia bé els fonemes i la seva parla costa molt d’entendre. Sembla que hi ha manca d’estimulació i sobreprotecció al darrere.

 

David Té tres anys i és un nen immadur per l’edat i molt juganer. No és gaire comunicatiu i, el poc que explica, és complicat d’entendre. Es cansa amb molta facilitat. És difícil mantenir-lo motivat i que col·labori en les sessions. També hi ha sobreprotecció al darrere.

 

Pau. Té sis anys i va a primer de primària. Té dificultats per pronunciar fonemes. En concret, la d, la r i la ll. Aquestes dificultats també es manifesten a nivell escrit, ja que no sap quan escriure una i quan escriure l’altra.

 

Pep Va a tercer de primària. És un nen amb dificultats importants en lectoescriptura. A més, no vol treballar i no vol comunicar-se amb el personal del centre. Ve a les sessions enfadat i es nega a treballar.

 

Genís. Va a 5è de primària. No té dificultats d’aprenentatge però va al centre per millorar els seus resultats acadèmics. És un nen comunicatiu i treballador.

 

Aleix: Va a 5è de primària. Té disortografia. És un nen treballador i ve al centre motivat i amb ganes de treballar.

 

Nàdia. És una nena de segon de primària amb dificultats de lectoescriptura i matemàtiques. És una nena molt comunicativa i treballadora. Jo sóc l’encarregada de les sessions amb la  Nàdia.

INTRODUCCIÓ AL DIARI

Com sempre assisteixo al centre els dissabtes, acostumo a veure els mateixos nens/es, el que em permetrà analitzar els seus  progressos.

Per matenir la privacitat dels nens, no penjaré ni fotografies, ni proves diagnòstiques ni treballs d’aquests nens, tot i que he tingut accés als mateixos.  Així mateix i tot i que parlaré d’ells i elles, els noms que he emprat  no es corresponen amb els reals.

He decidit agrupar el diari de pràctiques en grups de quatre sessions.

OBJECTIUS DEL CENTRE ON FAIG LES PRÀCTIQUES

 

Com a centre de reeducació que és, té una funció correctiva i de caràcter clínic perquè l’objectiu principal és aconseguir una millora en el nivell acadèmic dels alumnes duent a terme activitats que contribueixin a millorar aquells aspectes en què hi ha dificultats.

Si bé és cert que s’actua directament amb l’alumne, no es perd de vista ni el context escolar ni el familiar.Cal destacar que, després de cada sessió individual, hi ha una petita reunió amb la família de l’estudiant on s’explica com ha anat la sessió i quines tasques cal que es faci a casa. En el cas que calgui, es duu a terme una entrevista més extensa amb la família. Així mateix, es procura fer trobades amb el tutor/a de la classe de l’estudiant per poder donar-los pautes que contribueixin a la millora de l’alumne.

OBJECTIUS QUE EM PLANTEJO EN AQUEST PRACTICUM

1) Aprendre a passar proves psicopedagògiques i interpretar-ne el resultat.
2) Col·laborar en les tasques psicopedagògiques del centre.
3) Conéixer el paper del psicopedagog en un centre de reeducació privat.
4) Intervenir amb els estudiants de manera coherent amb les dificultats que presenten i la seva edat.
5) Conéixer i elaborar recursos que serveixin per millorar el procés d'ensenyament-aprenentatge dels nens/es que acudeixen al centre.